Les melodies tradicionals a ritme de galop es corresponen amb formes de ball lleugerament saltat, com ara les farandoles, les sardanes antigues i les corrandes a casa nostra, les tarantel·les al sud de la península itàlica, les gigues irlandeses i un llarg etcètera. El ritme sincopat de l'acompanyament (que sens dubte ajuda a potenciar aquest caràcter de la dansa) haurà de ser per tant regular, precís i polit, perfectament encadellat amb els moviments de la manxa. Per cert, atenció a la nota fa# del compàs n.13: és fàcil de localitzar a l'altre rengle amb el dit petit.

Dansa biarnesa de melodia assimètrica, molt coneguda en els ambients de ball folk. El fet de poder-la tocar, ara i aquí, sense creuar cap nota, ens ha suggerit aquesta proposta harmònica que esperem que us agradi. Pel que fa a la melodia caldrà fer atenció als valors dels grupets de tres on hi apareix una corxera amb puntet. Llegint-la a poc a poc i deixant l'acompanyament per més endavant no hi ha d'haver cap problema.

Preciosa melodia de flabiol perfectament abordable amb el diatònic. Observarem que al final d'algunes de les parts, l'acompanyament rítmic de la mà esquerra es clou amb el baix, alliberant així parcialment l'anacrusa que inicia la part següent. Intentem respectar aquests detalls de l'acompanyament i comprovarem el seu efecte en el la música resultant.

Aquest tema el trobem en primera instància en tonalitat de Do, però a la segona part, és a dir a partir del compàs n.10, fa una variació molt característica en forma de modulació a Lam (el relatiu menor de Do). Això vol dir que caldrà tocar la primera part amb una posició similar a les que ja hem fet servir per tocar en l'àmbit C-2, i després canviar a una posició de les utilitzades per les cançons de l'àmbit Am-1. (Tot plegat res, només un canvi de fila)